5 comentaris (Deixa-hi el teu!)

Maria Carme Roca diu:

Hola, Victòria!
Ai, les sogres! Un tema polèmic, aquest. Com sempre en trobarem de tota mena. I tens tota la reó en això que dius que moltes duen penjada una etiqueta molt injusta.
Ah! Que quedi clar als lectors, que el llast que arrosegava en Luci Minici (el Mini com simpàticament el vas batejar, Victòria) no era la sogra, pobreta; aquesta rai (ho podia haver estat, és clar, però aquesta seria una altra història. Però sí, començo parlant de llasts… Déu n’hi do dels que vegades hem de suportar, oi?
Petons.
Enviat el 27 gener 2010 a les 19:31
Roser diu:

La meva sogra va venir durant cinc anys cada setmana, un dia i mig per estar amb els seus nets, jo no vaig comptar amb ella de manera fixa, ho tenia organitzat amb una noia a casa, ella venia quan volia, per estar amb els nets, i jo no i era!! si no ens discutiem. Ara ella cuida als altres nets de manera més “lligada”, i no pot venir al poble. Ella ens troba a faltar, els nens també i jo a estones… també….
Enviat el 27 gener 2010 a les 20:19
Pilar diu:

A vegades també hi ha qui té problemes amb la mare, segons com sigui de “dominant” o de “mandona”, però normalment és més difícil la convivència entre sogra i nora. Paciència per les dues parts!! i em sembla molt intel·ligent això de “desapareixer” al menys una estona si ens hem de posar massa nervioses.
Enviat el 27 gener 2010 a les 21:38
María Rosa Biota diu:

Las suegras por tener más experiencia de la vida , por la edad, hemos de ser muy comprensivas con las nueras y aceptarlas tal como son y quererlas por la simple razón de que para nuestros hijos son lo más importante . Con el tema de los nietos estoy de acuerdo contigo al 100/100 , hay que ayudar ordinariamente en lo que nos pidan y podamos ,pero no en lo que supere nuestras posibilidades.
Creo que dialogando y poniendo buena voluntad podemos ser un buen soporte pero no los ” padres de los niños “… También es verdad que todos conocemos casos extremos donde gracias a los abuelos se han solucionado verdaderos dramas, ante una situación así todos haríamos mas de lo que podemos.
Un abrazo grande
María Rosa Biota
Enviat el 27 gener 2010 a les 22:58
Victoria diu:

A maria Carme: Ui no desvetllem el secret del Mini de Barcino,deixem ël suspens per no perdre la intriga!
Roser: és maca la teva sinceritat. Et dono les gràcies de cor.
Pilar: Tens tota la raó amb el que apuntes de la mare, cal preservar l’autonomia del matrimoni.
Maria Rosa: Gràcies per tot el que escrius i per haver entrat al post. Molt bé!
Enviat el 29 gener 2010 a les 12:10