El català d’origen magrebí

Escrit per Jordi Roca el dimarts, 19/gener/2010 7 comentaris

Els mestres acostumem a voltar molt; som un col·lectiu que canvia sovint d’escola -sobretot a la pública- i aquest fet fa que coneguis a molta gent i et trobis amb situacions com la que us explicaré.

Resulta que a principis de la dècada del 2000 (o com en vulgueu dir) vaig treballar en una escola on hi havia un nen d’origen magrebí que rebia insults racistes. Com a tutor vaig veure que seria interessant obrir un debat a classe sobre el tema del racisme i de l’origen dels alumnes per arribar a solucionar aquest problema que angoixava al nen i distorsionava el grup. El debat va ser reeixit amb molta participació i vam arribar a la conclusió que tots els que estàvem a la classe érem catalans però n’hi havia alguns que tenien origen andalús, d’altres castellà, d’altres gallec i d’altres magrebí; l’origen o la cultura de cadascú no havia de suposar cap problema pels altres si hi havia respecte. Aquí va acabar tot, no vam tenir més problemes d’aquest tipus en tot el temps que vaig tutoritzar el grup; s’ha de dir que és un grup del qual en guardo un record molt maco, en vaig aprendre molt d’ells.

Bé, el tema és que uns tres anys després jo ja treballava a una altra escola i en una reunió d’informàtica vaig retrobar-me amb un amic mestre que em va dir que li havia tocat el centre on jo havia treballat abans i em demanava referències. El primer que li vaig dir és si tenia aquell grup i em va dir que sí i que hi havia un nano molt simpàtic que li va deixar clar d’entrada que ell era català d’origen magrebí, així, tot orgullós, com ha de ser!

Si t’ha agradat aquesta entrada, vota-la aquí i sumarà punts en els Premis Blocs Catalunya: http://www.premisblocs.cat/bloc/160

Comparteix:

Recomana aquesta pàgina

15 persones diuen que els agrada aquesta pàgina.

M'agrada aquesta pàgina!

7 comentaris (Deixa-hi el teu!)

Victoria diu:

Hola Jordi. Què bé que comparteixis a Criatures aquestes vivències. Moltes gràcies.
A mi em va passar fa uns anys que, en una xerrada per a pares a l’escola d’un poble de Catalunya, una mare deia que a la classe del seu fill hi havia un nen emigrant que no era estimat pel seu fill i immediatament es va posar a criticar-lo ella. És clar que si a ella no li agradava era lògic que el fill d’uns 8 anys l’imités. Pots suposar que jo em vaig quedar sorpresa però no vaig ni tenir temps de dir res…. millor! Van ser els altres pares els que li van anar explicant les actituds que hem de tenir per les persones de tots colors.
Anem avançant amb el que expliques s’ha ben notat!
Benvingut
Victòria (companya blocaire)

Enviat el 19 gener 2010 a les 11:51

ninitu diu:

Benvingut, Jordi!

Enviat el 19 gener 2010 a les 12:17

rosser diu:

Un bon professor sempre marca per a bé

Enviat el 19 gener 2010 a les 12:34

Eva Piquer diu:

Felicitats pel naixement del blog, Jordi. És molt mona, la criatura!

Enviat el 19 gener 2010 a les 14:45

JRoca_Font diu:

Victòria,
ets la primera a comentar en el meu nou blog, em fa molta il·lusió. En algun apunt comentaré temes com el que expliques, són exemples molt bons que poden ajudar a reflexionar. Gràcies
Ninitu,
gràcies per llegir i comentar al blog.
Rosser,
ben cert, gràcies per comentar.
Eva Piquer,
és molt mona la criatura, ja ho pots ben dir. Em sembla que en aquest portal m’hi trobaré ben bé, hi ha molt bona gent.
Salut i gràcies a tothom pel suport i la confiança

Enviat el 19 gener 2010 a les 19:56

Joan Ayats diu:

Aquest primer post ha estat molt bé, segur que els propers també ho seran.

Molta sort i molta inspiració, Jordi.

Enviat el 19 gener 2010 a les 20:02

JRoca_Font diu:

Joan,
gràcies per comentar, espero estar a l’alçada.
Salut

Enviat el 20 gener 2010 a les 0:05

Deixa-hi el teu comentari

Escriu un comentari:

Per escriure i deixar un comentari cal que t'identifiquis amb el teu nom d'usuari.

Si encara no ets del Club et pots registrar ara de manera fàcil i ràpida.