Ja ho hem celebrat tot…

Amb aquest dibuix del meu tiet Miquel us recordo el que hem celebrat amb aquests à pats d’enrenou i també de comunicació a les “sobre taules”, asseguts amb neules i turrons en el nostre menjador familiar. I és que m’havia agradat rebre aquesta imatge de part del meu germà  i, com que malauradament en tinc poques de quelus, m’ha fet grà cia penjar-la; trobo interessant com han canviat els costums a la Rambla i també el tracte amb els pollastres.
(Només cal veure el post de Toni Llobet del 23 i 24/12/09), tan lliures, menjant blat de moro al recinte del patÃ:
http://criatures.cat/2009/12/matarem-el-gall-%e2%80%93i-muntarem-un-pollastre/
http://criatures.cat/2009/12/els-pollastres-del-nadal/
Som-hi doncs, tornem a la realitat diaria: criatures a l’escola, joguines mig guardades, amb alegries que queden per sempre en el cor, tot i què potser tenim un quilo de més per “passar-nos” repetint del farcit tan bo que vam inquibir dins de la vÃctima d’aquests à pats de festes nadalenques ..!
Ja han passat les festes de Nadal i guardarem records a la memòria en aquests dies – que ja estem en plena feina – i força ordre, tots plegats.
Visca la normalitat!!!
Victòria




Hola, Victòria.
M’agraden aquests dibuixos que poses al teu blog! Són ben bé d’una altra època!
A mi també m’agrada de tornar a la normalitat, amb més pau i ordre. Però trobaria afaltar les festes si no les celebréssim.
Espero les teves col.laboracions habituals, amb aquestes frases “d’autor” que són com “consells concentrats” i els teus comentaris plens de sabiduria que ens ajuden a la convivència.
Una abraçada.
Grà cies per les teves paraules, Pili, procuraré seguir amb il.lusió.
Una abraçada,
Victòria
A mi em queda el que em fa més mandra, desfer el pessebre i guardar les ornamentacions nadalenques!! Com és possible que a casa meva ningú més se n’hagi adonat que les festes han acabat i que cal guardar-ho tot!!!
Dons les que estan encantades són les gallines ponedores de casa. Ara ja només queda un d’aquells sis pollastres que com una colla d’adolescents conflictius s’havien apoderat del galliner, feien pinya i eren els primers a menjar el blat de moro… ha tornat l’status quo gallinil, també, i l’únic pollastre que queda segons com igual l’indultem fins d’aquà a unes setmanes…
Cristina i Tonix: Grà cies pels vostres comentaris ben simpà tics.
Victòria
Escriu un comentari:
Per escriure i deixar un comentari cal que t'identifiquis amb el teu nom d'usuari.
Si encara no ets del Club et pots registrar ara de manera fàcil i ràpida.
Sobre aquest blog
Les famílies estan formades de persones individuals, amb interessos propis, però també comuns. Per això quan parlem de convivència em ve al cap la imatge d'un trencaclosques. Jo sóc filla, mare i àvia i ara em trobo en el difícil paper de conciliar i
conviure amb totes aquestes facetes.
Sobre l'autora
Victòria Cardona
Sóc mestra i estic especialitzada en orientació familiar. Tinc un portal (www.vidadefamilia.org) i sóc autora de diversos llibres.
- Ensenyar a viure. Valors de sempre per als pares d'avui. (3a edició. Pòrtic 2006)
- Som avis (Mina 2008)
- Conciliar la vida familiar. La comunicación entre padres, hijos y nietos. (Styria 2008) (Traducció al castellà de Som avis.) - Qui mana aquíi? Els fills necessiten autoritat i llibertat (Pòrtic 2010)
Categories
Últimes entrades
Totes les entrades
Els 10 articles més llegits
Subscripció RSS
Temà tiques dels nostres blogs
Segueix les novetats del Criatures.cat!
RSS
Subscriu-t'hi!
Facebook
Fes-te fan!
Twitter
Segueix-nos!
Butlletí
Fes-te del Club i el rebràs per correu-e!
iPhone
Allà on siguis, entra al nostre web des del teu mòbil!
El millor del dia