Gaudeix dels avantatges de ser del club.

Fes-te del Club Criatures.cat

Blog 'Els primers passos'

Al parvulari es viu millor

dilluns, 8/febrer/2010 8 comentaris

La gent (molta gent!) no para de repetir-m’ho: ves a llistes, al parvulari es viu molt millor, cobraràs més, treballes menys hores, tens més vacances, físicament no és tan cansat… I tenen raó!

al parvulari es viu millorEl cansament físic no es pot comparar del parvulari a la llar d’infants. Amb la diferència de sou, et pots pagar el lloguer d’un pis. Al parvulari no et toca, per norma, escombrar, fregar plats, netejar joguines, arreplegar material d’on sigui… No has de donar dinars, ni fer serveis d’acollida al matí o a la tarda perquè ho fa un servei extern. I com això, moltes altres coses.

Sí, sí, tot això és ben cert. També deu ser cert, però, que treballar al parvulari deu tenir alguns inconvenients… Però ves, què hi farem, a mi m’agrada l’escola bressol, m’agraden els 0-3, com es treballa a l’escola, el canvi constant, l’aprenentatge trepidant de les criatures, la relació que s’estableix entre la mestra i els infants, la innocència, l’energia positiva, els seus somriures, les seves sortides, el treballar sense la pressió dels continguts del Currículum… i tantes i tantes altres coses!

A vegades em fan sentir com si triés l’opció equivocada, com si el que estigués fent no fos prou bo. Però no em convencen. Això és el que m’agrada i és el que faré sempre que pugui! Encara que costi d’entendre…

Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • LaTafanera
  • del.icio.us
  • Google Bookmarks
  • Digg
  • Meneame
  • Yahoo! Bookmarks
  • Technorati
  • Live
  • Netvibes
  • LinkedIn
  • MySpace

Recomana aquesta pàgina Recomana aquesta pàgina

5 persones diuen que els agrada aquesta pàgina.

8 comentaris (Deixa-hi el teu!)

  • Victoria diu:

    Jo t’entenc molt bé i et veig feliç a la foto!

  • cesc diu:

    Segur que has pres la bona decisió. Jo personalemtn sempre tindré un record especial per a l’equip de l’escoleta on anava l’Arnau. Realment senties que entre tots feiem un equip: pares, mestres, cuinera, etc

    Ara a P3 sembla com si hi hagués una barrera més gran i a vegades no hi hagi prou relació per a que l’equip pares i mestres funcioni prou coordinat.

    Suposo que depèn dels professionals que et trobis però en el nostre cas només podem dir-ne elogis

  • joana diu:

    Això és vocació, i el demés són tonteries!

    Et puc entendre, jo no sóc mestra, però entenc el que dius i el que penses… quan veig la mestra de la Carlota també veig que ho viu apassionadament i que treballa del que li agrada. Això és una sort!

    Si és el que tu creus, endavant! segur que hi ha gent que pensa que t’equivoques i te’ls pots escoltar si vols, però la decisió l’ha de prendre un mateix i fer realment allò que li agrada.

    Endavant!

    Estic d’acord amb la Victòria, et veus molt feliç a la foto i la nena dels teus braços també!

  • gemma diu:

    El fet de treballar amb el que t’agrada ajuda molt a ser feliç. Sóc mestra de primària i, tot i l’estrés que comporta a vegades, no podria treballar de cap altra cosa (o potser sí, però m’avorriria o em cansaria aviat!!). Ànim amb l’escola bressol!!

  • Marta Rafecas diu:

    Veig que sí que hi ha gent que m’entén ;) Gràcies pels comentaris!

  • JRoca_Font diu:

    Jo també estic amb la teva decisió, a l’escola bressol cal tenir alguna cosa més que vocació, sou un exemple per la resta de mestres i també per la societat. A l’escola bressol de la meva filla l’equip de mestres és espectacular i la canalla hi van encantats.
    De parvulari, on hi treballo fent psicomotricitat, també en puc dir meravelles. La llàstima és que les condicions de les mestres d’escola bressol siguin pitjors que les de la resta, això no és just.
    Salut

  • nenén diu:

    jo vaig començar a treballar en una escoles bressol durant 7 o 8 anys, i aquest curs m’he apuntat a llistes. Definitivament les condicions laborals(sou, horari,calendari…) són millors a parvulari, però de moment, em costa trobar-m’hi a gust. Per mi, el principal inconvenient: la ratio. Amb 25 nens en una aula és molt difícil poder atendre necessitats particulars, ser creatius, donar llibertat,… no tenim espai ni materials per fer-ho… en fi, a l’escola bressol hi ha molta més qualitat i respecte al ritme de cada infant. De cara al curs vinent m’ho pensaré molt!

  • Sara diu:

    hola Marta,

    Sóc la Sara, va estar estudiant amb tu a la Autònoma, seia a la taula de l’Èrika recordes!?? una companya l’altre dia ens va dir mireu aquest article si voleu el posem a la revista de l’escola, que fem per Sant Jordi. I no m’esperava que algú de la uni aparegués per aquí. Jo també estic a escola bressol, i ara per ara m’encanta!El respecte a l’infant, les propostes obertes, els canvis constants dels infants…

Escriu un comentari:

Per escriure i deixar un comentari cal que t'identifiquis amb el teu nom d'usuari.

Si encara no ets del Club et pots registrar ara de manera fàcil i ràpida.