Al parvulari es viu millor
La gent (molta gent!) no para de repetir-m’ho: ves a llistes, al parvulari es viu molt millor, cobraràs més, treballes menys hores, tens més vacances, físicament no és tan cansat… I tenen raó!
El cansament físic no es pot comparar del parvulari a la llar d’infants. Amb la diferència de sou, et pots pagar el lloguer d’un pis. Al parvulari no et toca, per norma, escombrar, fregar plats, netejar joguines, arreplegar material d’on sigui… No has de donar dinars, ni fer serveis d’acollida al matí o a la tarda perquè ho fa un servei extern. I com això, moltes altres coses.
Sí, sí, tot això és ben cert. També deu ser cert, però, que treballar al parvulari deu tenir alguns inconvenients… Però ves, què hi farem, a mi m’agrada l’escola bressol, m’agraden els 0-3, com es treballa a l’escola, el canvi constant, l’aprenentatge trepidant de les criatures, la relació que s’estableix entre la mestra i els infants, la innocència, l’energia positiva, els seus somriures, les seves sortides, el treballar sense la pressió dels continguts del Currículum… i tantes i tantes altres coses!
A vegades em fan sentir com si triés l’opció equivocada, com si el que estigués fent no fos prou bo. Però no em convencen. Això és el que m’agrada i és el que faré sempre que pugui! Encara que costi d’entendre…




Jo t’entenc molt bé i et veig feliç a la foto!
Segur que has pres la bona decisió. Jo personalemtn sempre tindré un record especial per a l’equip de l’escoleta on anava l’Arnau. Realment senties que entre tots feiem un equip: pares, mestres, cuinera, etc
Ara a P3 sembla com si hi hagués una barrera més gran i a vegades no hi hagi prou relació per a que l’equip pares i mestres funcioni prou coordinat.
Suposo que depèn dels professionals que et trobis però en el nostre cas només podem dir-ne elogis
Això és vocació, i el demés són tonteries!
Et puc entendre, jo no sóc mestra, però entenc el que dius i el que penses… quan veig la mestra de la Carlota també veig que ho viu apassionadament i que treballa del que li agrada. Això és una sort!
Si és el que tu creus, endavant! segur que hi ha gent que pensa que t’equivoques i te’ls pots escoltar si vols, però la decisió l’ha de prendre un mateix i fer realment allò que li agrada.
Endavant!
Estic d’acord amb la Victòria, et veus molt feliç a la foto i la nena dels teus braços també!
El fet de treballar amb el que t’agrada ajuda molt a ser feliç. Sóc mestra de primària i, tot i l’estrés que comporta a vegades, no podria treballar de cap altra cosa (o potser sí, però m’avorriria o em cansaria aviat!!). Ànim amb l’escola bressol!!
Veig que sí que hi ha gent que m’entén
Gràcies pels comentaris!
Jo també estic amb la teva decisió, a l’escola bressol cal tenir alguna cosa més que vocació, sou un exemple per la resta de mestres i també per la societat. A l’escola bressol de la meva filla l’equip de mestres és espectacular i la canalla hi van encantats.
De parvulari, on hi treballo fent psicomotricitat, també en puc dir meravelles. La llàstima és que les condicions de les mestres d’escola bressol siguin pitjors que les de la resta, això no és just.
Salut
jo vaig començar a treballar en una escoles bressol durant 7 o 8 anys, i aquest curs m’he apuntat a llistes. Definitivament les condicions laborals(sou, horari,calendari…) són millors a parvulari, però de moment, em costa trobar-m’hi a gust. Per mi, el principal inconvenient: la ratio. Amb 25 nens en una aula és molt difícil poder atendre necessitats particulars, ser creatius, donar llibertat,… no tenim espai ni materials per fer-ho… en fi, a l’escola bressol hi ha molta més qualitat i respecte al ritme de cada infant. De cara al curs vinent m’ho pensaré molt!
hola Marta,
Sóc la Sara, va estar estudiant amb tu a la Autònoma, seia a la taula de l’Èrika recordes!?? una companya l’altre dia ens va dir mireu aquest article si voleu el posem a la revista de l’escola, que fem per Sant Jordi. I no m’esperava que algú de la uni aparegués per aquí. Jo també estic a escola bressol, i ara per ara m’encanta!El respecte a l’infant, les propostes obertes, els canvis constants dels infants…
Escriu un comentari:
Per escriure i deixar un comentari cal que t'identifiquis amb el teu nom d'usuari.
Si encara no ets del Club et pots registrar ara de manera fàcil i ràpida.
Sobre aquest blog
Nous companys, espais diferents, adults que no són els pares, sentiments estranys, situacions divertides, complexes, singulars, úniques... Vet aquí l'escola bressol! Un cúmul de vivències, emocions i aprenentatges que, pas a pas, apropa els infants
cap a aquest món que tot just comencen a descobrir.
Sobre l'autora
Marta Rafecas
Tinc 29 anys, sóc pedagoga i mestra d'educació infantil, i treballo en una escola bressol. Sóc curiosa i observadora de mena, i cada petita cosa que passa a l'escola, em genera una revolució dins del meu cap: idees, dubtes, reflexions, pors... No sempre és un camí de roses, però m'apassiona. Perquè cada instant és diferent i únic. Perquè, envoltada de criatures, no deixo de sorprendre'm. Ni d’aprendre. Ni de somriure. Ni de...
Categories
Últimes entrades
Totes les entrades
Els 10 articles més llegits
Subscripció RSS
Temàtiques dels nostres blogs
Segueix les novetats del Criatures.cat!
RSS
Subscriu-t'hi!
Facebook
Fes-te fan!
Twitter
Segueix-nos!
Butlletí
Fes-te del Club i el rebràs per correu-e!
iPhone
Allà on siguis, entra al nostre web des del teu mòbil!
El millor del dia