Als pares ens fa tanta por parlar de la mort que som capaços de córrer a comprar un peix del mateix color… - Criatures.cat

Gaudeix dels avantatges de ser del club.

Fes-te del Club Criatures.cat

La parida d'en Capde'
Portada » La parida d'en Capde

El periodista Carles Capdevila, Capde pels amics, ha parit llibres com "Criatura i companyia", programes com "Eduqueu les criatures" a Catalunya Ràdio i "Qui els va parir" a TV3. Quan d'una ocurrència algú en diu "una parida", ell ho interpreta com un elogi. Podeu saber més d'ell a carlescapdevila.com.

Als pares ens fa tanta por parlar de la mort que som capaços de córrer a comprar un peix del mateix color…

…que el que l’acaba de palmar, perquè la nostra pobra criatura no pateixi. El més arriscat no és que ens enxampin (això ho faran segur, no són tontos) sinó que desaprofitem l’oportunitat de parlar-los amb naturalitat de la mort. I el problema vindrà el dia que ens deixi l’avi, perquè, que jo sàpiga, no podrem comprar cap avi del mateix color.

8/02/2010 07:00

Veure més parides »   

Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • LaTafanera
  • del.icio.us
  • Google Bookmarks
  • Digg
  • Meneame
  • Yahoo! Bookmarks
  • Technorati
  • Live
  • Netvibes
  • LinkedIn
  • MySpace

Recomana aquesta pàgina Recomana aquesta pàgina

5 persones diuen que els agrada aquesta pàgina.

4 comentaris (Deixa-hi el teu!)

  • angie77 diu:

    Es ben cert el que dius Carles, jo sòc d’un poble molt petit i tenia una granja al costat de casa, des de petits nosaltres teníem contacte amb tot tipus d’animals, veiem néixer pollets, conills,xais,porquets i els veiem créixer i també sabíem que acabarien de un cop grans, a la cassola. Feia pena però ho vivies de manera natural i ho acceptaves i continuaves sent un nen sa i feliç… El contacte amb la natura aporta la senzillesa a allò que sembla complicat d’explicar amb paraules. Una abraçada!

    Enviat el 8 febrer 2010 a les 9:02
  • Carme diu:

    I de tota manera, quan arriba el moment de viure la mort de l’avi o l’àvia és molt dolorós. És l’assignatura pendent més important de la nostra societat.

    Enviat el 8 febrer 2010 a les 12:50
  • Victoria diu:

    Néts i avis, avis i néts… sempre hi ha un afecte tan especial i el dol s’ha de viure quan es perd l’avi o l’àvia.

    Enviat el 8 febrer 2010 a les 16:38
  • M. Pilar diu:

    Als nens els amaguem la mort i els morts. No els portem als tanatoris. I com que no és normal que algú mori a casa, per ells la mort és només “virtual”: la veuen a la televisió, a les pel·lícules i a les playstations i similars. Sempre és llunyana. Però si els deixem veure els morts reals d’aprop i els preparem i els ho expliquem la “viuen” prou bé, encara que plorin i els dolgui la separació.

    Enviat el 8 febrer 2010 a les 18:40
Deixa-hi el teu comentari

Escriu un comentari:

Escriu aquí el teu comentari o envia'l des del teu blog. També pots subscriure't a aquests comentaris per via RSS.

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Si vols, pots acompanyar els teus comentaris d'un avatar o imatge que et representi. Si vols crear-ne un de propi, registra't a gravatar.com. El teu avatar apareixerà automàticament. Si ets un membre del Club Criatures.cat també pots canviar el teu avatar fent clic a "Opcions" de l'espai Club.