La vida del mestre substitut és una font d’anècdotes. Fa molts anys quan un servidor era substitut i treballava on podia i els temps que podia em va tocar anar a una escola cíclica d’un poblet d’un miler d’habitants força llunyà. Recordo que vaig sortir un divendres ben d’hora – encara fosc- per fer quasi una hora i mitja de camí i arribar a la vila en qüestió. Una vegada allà encara faltaven uns trenta-cinc minuts per obrir l’escola i vaig decidir anar a fer un tomb. Com que sóc de poble relativament petit no em va sorprendre que tothom em digués un “bon dia” encantador quan ens creuàvem pel carrer. Al forn de pa on vaig anar a buscar un croissant vaig notar com xiuxiuejaven darrera meu, em va semblar sentir un “deu ser de Barcelona”. A tres de nou vaig entrar a l’escola i ja hi havia la directora que molt amablement em va dir que a les nou tocava classe de medi natural amb cicle superior (sencer). Puntuals, els sis alumnes de cicle superior es van asseure observant-me: semblaven tímids fins que un es va animar i la resta el van seguir: “tens novia?”, “Quants anys tens?”, “et quedaràs molt temps?”, “d’on ets?”; les preguntes van anar per aquest ordre. Després van intentar que els expliqués el tema de la reproducció però vaig clissar que passaven per l’aparell digestiu, no va colar.
A la tarda tocava classe de plàstica amb els de cicle inicial. Un marrec va anar al lavabo i tornant va clavar un cop de porta que va ressonar al Pedraforca, jo li vaig dir:
- Es pot saber què fas?
- Sóc de poble jo!

Si t’ha agradat aquesta entrada, vota-la aquí i sumarà punts en els Premis Blocs Catalunya: http://www.premisblocs.cat/bloc/160

 Recomana aquesta pàgina