En Jordi es disposa a fer una sessió d’educació física amb els de cicle superior. Com és habitual els reuneix asseguts a la rodona central de la pista i els explica què han de fer.
- Avui aprendrem una paraula molt important que es diu dosificar, a algú li sona?
Els nens es miren i en un surt un que diu alguna cosa no digne d’esmentar.
- Veieu aquells cons que he col·locat? és un circuit de resistència. Fixeu-vos que hi ha pujades i baixades. Heu d’aguantar corrent deu minuts sense parar i no importa si aneu ràpids o lents, no és cap cursa, no importa qui queda primer, només importa aguantar deu minuts. Digues.
- Podem adelantar?
- Sí.
- I la paraula aquesta tan important què vol dir?
- Això us ho diré quan acabeu els deu minuts. Vull que tothom vagi al ritme que vulgui, que us trobeu còmodes al circuit i que no intenteu atrapar a ningú, cadascú ha de ser capaç de saber quin és el seu ritme bo per aguantar, entesos?
- Sí.
En aquell moment els “futboleros” ja busquen una bona posició de sortida i fan mirades de menyspreu a algunes nenes. En Jordi fa el senyal de sortida i engega el cronòmetre. Com era d’esperar uns quants nens comencen a córrer com desesperats i en el primer minut ja han doblat gran part del grup. Passen quatre minuts i tothom continua corrent però un dels esverats diu que té “flato”, el mestre d’educació física li diu que camini. Algun altre es para amb l’excusa de cordar-se la sabata però és que no pot més, està esgotat. Passen deu minuts i l’objectiu s’ha acomplert per tothom menys per la majoria dels anomenats futboleros. Un es queixa:
- No hi ha dret, elles quasi no corrien!
- Han corregut tota l’estona però a un ritme més baix, no s’han parat en cap moment i han aconseguit estar deu minuts corrent, tu en canvi, has gastat totes les teves forces al principi i no has aguantat. La gent que ha aguantat ha dosificat l’esforç i la gent que no ha escoltat ni ha fet cas del que he dit no ha aguantat.
- Així, la paraula aquella què vol dir?
Una de les nenes s’avança a en Jordi.
- Vol dir que no has de gastar totes les teves forces sense pensar.
- Molt bé – intervé en Jordi – és com el conte de la llebre i la tortuga, sabeu per què al final va guanyar la tortuga?
- Perquè va dosificar l’esforç i va ser constant.

Si t’ha agradat aquesta entrada, vota-la aquí i sumarà punts en els Premis Blocs Catalunya: http://www.premisblocs.cat/bloc/160

 Recomana aquesta pàgina