Gaudeix dels avantatges de ser del club.

Fes-te del Club Criatures.cat

Blog 'La convivència, un trencaclosques'

Sinceritat

Escrit per Victòria Cardona el dijous, 18/febrer/2010 7 comentaris

Sembla que la confiança és elemental per provocar la sinceritat dels fills i poder resoldre problemes. Una mare m’explicava el següent:
“Fa un any la meva filla de 14 anys em va confessar que m’havia pres 50 euros del meu moneder. No hem vaig espantar i em va explicar que li passava: Estava coaccionada per uns missatges de mòbil que li enviava un noi…(?) Li deia que estava enamorat d’ella, li demanava càrregues pel seu mòbil amb l’excusa de que ho necessitava per comunicar-se sovint amb ella; ella havia “caigut” en el parany…”
Aquest fet va servir per donar-li els criteris convenients sobre l’ús del mòbil i estar a l’aguait: no sabem qui hi ha darrera d’aquests missatges, persones de la comunicació virtual que s’aprofiten de la debilitat sentimental d’alguns.
Em seguia comentant: … “vam quedar, també, que els 50 euros els aniríem descomptant de la seva paga. Ha passat un any i la meva filla ho ha après, només utilitza el mòbil quan fa falta i quan ho creu convenient ho explica a alguna amiga perquè no li prenguin el pel com a ella”.
Una anècdota interessant, no us sembla..?

Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • LaTafanera
  • del.icio.us
  • Google Bookmarks
  • Digg
  • Meneame
  • Yahoo! Bookmarks
  • Technorati
  • Live
  • Netvibes
  • LinkedIn
  • MySpace

Recomana aquesta pàgina Recomana aquesta pàgina

2 persones diuen que els agrada aquesta pàgina.

7 comentaris (Deixa-hi el teu!)

  • Marta Rafecas diu:

    Em sembla genial! Tant de bo sempre les relacions entre pares i fills anessin així… Imaginem què hagués passat si la nena hagués tingut por d’explicar-ho. Segurament la història no hagués acabat gens bé…

  • Carme diu:

    Victòria, aquesta setmana he descobert la pàgina web de Criatures i ha estat una gran troballa. I avui descobreixo el teu blog, no sé qué és millor!! Quina descoberta!!
    M’agraden molt tots els teus comentaris i les teves dites que els encapçalen, ja n’he fet un recull.
    Gràcies per totes les teves aportacions,va molt bé “escoltar-ho” de tant en tant.
    Seré una lectora asidua.

  • Victoria diu:

    És veritat, Marta. D’aquí que comprendre les malifetes dels fills, que reben forces presions de l’exterior, és millor que esgarifar-se i quedar-se sense dialogar amb ells.
    A tu Carme t’he de dir que seguiré amb les frases (encara que el post d’avui no en tenia). Què bé que les recullis. És veritat que les he anat triant amb molta cura per cada tema i a vegades ja les sé de memòria. Van molt bé per aplicar-les al dia a dia i també per aturar-se a reflexionar. També és veritat ja que parlem de sinceritat: T’he de dir que no et localitzo però que seràs molt ben rebuda i que comparteixo el teu entusiasme pel portal de Criatures.
    Una abraçada a les dues i moltes gràcies per seguir-me.

  • Maieia diu:

    Hola Victòria!
    Només volia dir-te que m’ha fet molta gràcia trobar-te aquí.M’estic llegint el teu llibre “Ensenyar a viure” i m’agrada molt. Ja l’acabo i quan estigui el deixaré a una amiga perquè crec que també la pot ajudar.
    Gràcies per tot.

  • Victoria diu:

    Gràcies Maiea pel comentari tan estimulant que m’has fet per seguir de cap a l’ordinador i escrivint el proper. De moment ja tenim la trilogia!(Ensenyar a viure va ser el primer)

  • MonicaEster diu:

    Bonissim!!! gràcies pels teus escrits, amb tu i amb ells aprenc una mica més a fer millor de mare!!!! Gràcies Victòria!!

  • Victoria diu:

    Mònica Ester! Gràcies a tu pel comentari.És que la mare de la filla en qüestió té un “savoir faire” – tot i que també ha de conciliar feina i fills – que impressiona.

Escriu un comentari:

Per escriure i deixar un comentari cal que t'identifiquis amb el teu nom d'usuari.

Si encara no ets del Club et pots registrar ara de manera fàcil i ràpida.