El dijous a la tarda – nit vaig anar a fer una xerrada al Col·legi de Farmacèutics de Catalunya sobre trastorns lleus digestius del bebè: còlic, restrenyiment, diarrea, característiques de les deposicions, etc.

Ja els he comentat més d’una vegada que la paraula còlic infantil indueix a pensar que el nadó té dolor de panxa o excés de gasos, quan, en realitat, no és així.

Encara que els puc fer malbé part del  negoci perquè la majoria de remeis per al còlic que es venen a les farmàcies no serveixen per a res, no van donar mostres de desassossec ni van protestar.

Altra cosa és que donem al bebè un “placebo” -material innocu-, i ens faci l’efecte que millora incloent-hi els remeis homeopàtics com el Colikind (r), que conté diversos principis actius i xilita (sap vostè el que és la xilita? En el prospecte diu “conté xilita” com un advertiment).

Els mamífers més coneguts com les mascotes, gossos i gats no tenen cólicos i els primats (micos) tampoc.

Confesso que els farmacèutics que hi van assistir estaven molt interessats en aquestes matèries i es van sorprendre molt de l’efecte del soroll blanc sobre el plor del nadó.

L’efecte del soroll blanc sobre el bebè que plora desesperadamente és espectacular; els en poso un exemple (vegeu vídeo) molt gràfic.

PS: Un altre els tornaré a parlar de la tècnica de l’swaddling (en català, bressadora) per tranquil·litzar-los.

 Recomana aquesta pàgina