Fa una setmana que les parelles de lesbianes som “més iguals” que les parelles d’home-dona. La reforma del Segon Llibre del Codi Civil Català, relatiu a la persona i la família diu :

Article 235-13. La fecundació assistida de la dona 1. Els fills nascuts de la fecundació assistida de la mare són fills de l’home o de la dona que l’ha consentida expressament en document estès davant d’un centre autoritzat o en document públic.

El que a partir d’ara serà un tràmit senzill, a moltes famílies lesbianes ens ha costat molta burocràcia i disgustos segons el jutge del registre civil amb el que ens topéssim. Sort hem tingut del treball i assessorament de l’associació de Families Lesbianes i Gais.

A Barcelona, per exemple, fins ara, una parella de dues dones casades entre si no podien inscriure el fill nascut per reproducció assistida perquè el jutge es negava a fer-ho tot explicant que el codi civil català no recollia aquesta nova realitat. D’aquesta manera, la mare no biològica havia d’iniciar un llarg tràmit d’adopció del seu fill. A d’altres jutjats, com el de Vic, han inscrit a moltes criatures de parelles lesbianes aplicant l’article 7 de la llei espanyola d’identitat de gènere que permet fer el tràmit a les parelles de dones casades. Va ser el nostre cas. Val a dir que el jutjat deVic ens va tractar de maravella, vaja, com qualsevol altra família que inscribia el seu fill, sense preguntes de més, somriures de complicitat o cares de sopresa. Per sort, altres families lesbianes osonenques ens havien obert camí.

Vàrem aconseguir inscriure els bessons directament a nom de totes dues mares sense passar per una adopció. Però per fer-ho, “la llei ens va obligar a casar-nos”. No és que hi estiguéssim en contra, el que no ens va agradar és fer-ho per imperatiu legal, i a corre-cuita abans del naixement dels nens. A qui li agrada posar-se un “no vestit de núvia” quan estàs de 7 mesos d’embaràs de bessons?

Així ens vàrem haver de casar: de penalti, sense església i sense vestits de núvies… I després corre a empadronar-te a casa dels sogres per inscriure els nens al registre civil de Vic, uns nens que en realitat van néixer a Barcelona. Quantes explicacions hauran de donar les pobres criatures quan en futur algú miri el seu DNI i llegeixi Vic al seu lloc de naixement… Bé, de fet, a la nova escola, ja s’hi van fixar…

Ara som una mica més iguals, tot i que pels tractaments de reproducció de la sanitat pública som totalment invisibles. La nostra infertilitat és “social” i ,si no som funcionàries, ens toca pagar a la sanitat privada les inseminacions artificials i les in-vitros.

Des de la setmana passada, a Catalunya 1+1 gairebé fan 2.

Si vols més informació llegeix l’article en castellà al meu altre blog En familia homparental

 Recomana aquesta pàgina

7 persones diuen que els agrada aquesta pàgina.

M'agrada aquesta pàgina!